Realiza en Barcelona estudios de Derecho y de Historia Antigua. Su obra, tanto por su depurada elaboración formal como por su proyección civil, representa con singular fuerza la época histórica que vive el autor. Su vida transcurre entre Arenys de Mar y Barcelona (Sinera y Lavinia, respectivamente, en su mundo literario).
Muy precoz, y estimulado por una gran variedad de modelos literarios (entre otros, Ruyra, Valle-Inclán y la Biblia), se da a conocer con títulos como Doctor Rip (1931), Laia (1932) o Ariadna al laberint grotesc (Ariadna en el laberinto grotesco, 1935).
La Guerra Civil acentúa más las tendencias satíricas del autor, enriquecidas tras la contienda con una vertiente reflexiva y reconciliadora en densas obras dramáticas como Antígona (escrita en 1939 y publicada en 1955) y Primera història d'Esther (1948), a las que los poemarios Cementiri de Sinera (Cementerio de Sinera, 1946), Mrs Death (1952) y La pell de brau (La piel de toro, 1960) añaden una dimensión más triste. Salvador Espriú es uno de los fundadores de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Su obra ha sido traducida al alemán, inglés, castellano, euskera, francés, gallego, griego, italiano, holandés, portugués y rumano
.
- PERQUÈ L'ENTONIS AMB COMPASSIU AMOR
- Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
- nascuda de la injusta i llarga humiliació.
- Ara em despengen uns dits piadosos
- de les forques senyorials de la paraula,
- i cau a poc a poc la clara pluja
- en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
- Oblido dolçament les ones i les hores,
- i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
- mirada de caminant molt cansat a la porta
- de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
- Enllà quedava la remor de les amples aigües,
- em criden al repòs del profund desert,
- el meu maligne nombre se salva en la unitat.
-
- ADVERS AL VENT
- No preguntis si penso
- encara en els vells dies
- dels senyors, si recordo
- com lentament morien
- els jardins, les paraules.
- He perdut. Ai, caiguda
- de l'allunyat per l'íntim
- camí que només porta
- on ja no sóc, designi
- d'oblidar hores, núvols,
- el meu nom de naufragi!
- Vençudíssim, sentint-me
- advers al vent, segura
- presa del mar, no vulguis
- saber si penso encara
- en la llum dels vells dies.
-
- DE TAN SENZILL, NO T'AGRADARÀ
- Cansat de tants de versos que no fan companyia
- -els admirables versos de savis excel.lents-,
- i de mirar com passa l'emperador tot nu,
- i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
- i de l'excés de mi, sense missatge,
- ara us diré, amb paraules ben clares,
- amb crit elemental, lluny d'artifici,
- que vull només parar-me en el camí,
- ja decantat amic de l'última injustícia,
- i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
- damunt la bona terra.
- LA PELL DE BRAU
- A vegades és necessari i forçós
- que un home mori per un poble,
- però mai no ha de morir tot un poble
- per un home sol:
- recorda sempre això, Sepharad.
- Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
- i mira de comprendre i estimar
- les raons i les parles diverses dels teus fills.
- Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
- i l'aire passi com una estesa mà
- suau i molt benigna damunt els amples camps.
- Que Sepharad visqui eternament
- en l'ordre i en la pau, en el treball,
- en la difícil i merescuda
- llibertat.
